Fins aquí!

Amb aquesta darrera entrada poso punt i final a aquest blog.

A través de fotos he volgut mostrar-vos la Barcelona que hi ha més enllà dels típics llocs emblemàtics coneguts arreu. Racons i raconets fora de les rutes turístiques, que ens recorden un passat rural o industrial moltes vegades no tan llunyà en el temps, i que van desapareixent mica en mica sota l'inexorable pas del temps.

De racons n’hi ha molts encara per descobrir, per conèixer... diria que no s’acaben. El llocs i les persones estem en constant transformació i canvi. En el blog he captat uns instants del temps de la meva estimada Barcelona, abans de la següent tranformació sempre imminent.

Ha estat un plaer combinant dues aficiones que m'agraden molt: badar per Barcelona i la fotografia, i ha estat un plaer compartir-les.

Moltes gràcies a tot@s que heu visitat alguna vegada al blog i també gràcies pels vostres comentaris!

PD

Curiós: el dia que dic "fins aquí", apareix el meu nom i el meu blog en un article a La Vanguardia. Coses de la vida... 
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170831/43929228545/rincones-sin-agobios-jardines.html

Ganiveteria, al carrer Oblit...

Com el seu nom indica, poc a poc es van oblidant les tendes del carrer Oblit, al Guinardó.

Aquí una ganiveteria de fa 60 anys, que encara sobreviu.
 
Té un excel·lent assortit de ganivets, navalles, tisores, coberteria, estris de cuina, jardineria, bricolatge, manicura, afaitat... també per tallar les ungles a gossos i gats!

Preus molt més ajustats que altres ganiveteries cèntriques. A més, fan reparació de paraigües i tenen taller d'esmolar. 

Val la pena fer-hi una visita!

Gràcies al propietari que ha estat molt amable de deixar-me fer-hi fotografies. 

 

Drogueria de barri, al Guinardó

Ja ho sabem: mica en mica van desapareixent les botigues de barri. Encara se'n pot veure alguna  com aquesta drogueria de la Rambla Volart, al Guinardó.
Recomano badar una estona llegint i mirant els cartells, de vegades amb mostres dels productes.
Llàstima que el propietari no m'ha deixat fer fotos dins la tenda. :-(
(Fotos preses en dues diferents dates)

Història de la Immigració, museu...

El museu de la Història de la Immigració, a Sant Adrià de Besòs, tan desconegut com interessant de visitar, convida a la reflexió i és un espai de memòria migratòria de Catalunya.
A destacar el tren El Sevillano: ubicat a la zona exterior de museu, perfectament ambientat, era el mitjà de transport per arribar a Catalunya durant el període d'immigració dels anys 50 i 60...

L'escala del Convent de Sant Agustí

Convent de Sant Agustí: És la seu del Museu de la xocolata, també de Barcelona Activa, i de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 
Ahir vaig visitar l'expo de fotos d'Oleguer Junyent, molt recomanable. 
Aquí unes fotos de l'escala i de l'edifici...