Un altre cop per La Clota,
que és un espai que em fascina.
Com molt bé diuen els estudiosos de El Pou, és un
oasi inèdit a la Barcelona del segle XXI i les fotos ho testifiquen. De
fet, és el que va motivar el títol d’aquest blog, perquè no sembla Barcelona. La
mala noticia és que desapareixerà en breu, si no tot, gran part de com ho coneixem
ara.
La ruta del diumenge 15 de juny, magnífica! Després d'una nit d'oratge fort, el dia es lleva net de núvols i sense la xafogor del dia abans: ideal per captar amb la càmera part del que aviat anirà a terra...
Aquí la primera part: carrers Marquès de Castellbell, Alarcón, ca n’Iglesias, camí de Sant
Cebrià, can Travi Nou, passetge Sant Jaume, Torre Mirador, i l’hort del Sr. Marcel·lí, el darrer hort "no urbà" de la ciutat...
una finestra al cel
Fantàstiques fotos i magnífica proposta de blog!
ResponEliminaMoltes gràcies Enric! Seguiré fent fotos. A reveure, :-) MC
ResponEliminaFelcitats pel teu blog! M'encanten les fotos i la manera en que retrates aquests racons desconeguts de la ciutat que sembla que pertanyin a un altre temps. Gabriela
ResponEliminaMoltes gràcies Gabriela!
EliminaProcuro captar racons diferents. Pots agafar les fotos que vulguis d'aquest bloc, sempre que anomenis a l'autora (jo, Montse Comerma), i aquest bloc.
Seguiré fent fotos!
A reveure,
:-)
MC
Fantàstiques fotografies, i gran sensibilitat.
ResponEliminaMoltes gràcies Andreu!
EliminaSeguiré fent fotos.
:-)